ELS PETITS MOMENTS

 

LLIÇONS EN PANDÈMIA (ABRIL 2020)

 

COMENÇA UN NOU CURS (SETEMBRE 2020)

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

 

MAR

Avui em citava amb ta bellesa
i m'has rebut amb el brogit de les onades,
vestida de color blanc i turquesa,
t'he vist sola, òrfena d'abraçades.
Tornaré, tinc ja l'ànima presa,
i de no veure't, em dolia l'enyorança,
vull dir-te amb tota la calidesa,
que per tu seria minsa qualsevol lloança.

J.C.

All reactions:

46Mercè Trias Cervià, Marta Castaño Trias i 44 persones més

DESPERTA GIRONA! (maig 2021)

Desperta Girona! És temps de flors!
Avui encara alguns dies són grisos,
però ara t'embolcallaran les olors
que espantaran els moments tristos.

Desperta Girona! Posa’t el millor vestit!
Engalana cada plaça i cada carrer!
Fes idíl.lic qualsevol indret petit,
i transforma't en un jardí sencer!

Desperta Girona! És temps de flors!
Després d'un any ple d'enyorança,
i enmig encara d'incertesa i pors,
amb cada flor fes esclatar l'esperança,
que segur que vindran temps millors.

Desperta Girona!

+3

POTSER NO PARLO DE FLORS

En un petit poble d’un remot país la gent vivia dels rams de flors silvestres que trobaven al seu entorn. Alguns joves estaven anys preparant-se per aconseguir el permís i poder anar a buscar les flors més preuades, les flors daurades. Aquestes flors estaven sempre en llocs quasi inaccessibles, dalt dels cingles, i calia molta habilitat per recollir-les. Altres joves anaven per les muntanyes a collir les flors argentades, menys valuoses que les daurades. Calia ser fort i resistent per trobar-les. La resta recollia les flors dels marges i les valls, boniques però que no lluïen com les altres.

L'alcalde del poble va pensar que eren pocs els recol.lectors de flors daurades i va donar permisos per agafar-les a joves amb molta menys preparació. A la vegada va pensar que molts joves del poble ja podrien agafar les flors de les muntanyes tot i que no s’haguessin entrenat prou.

Al cap d'un temps els joves més experts van marxar enfadats que no es tingués en compte la seva preparació. Els que havien d’aconseguir les millors flors amb prou feines n’agafaven alguna, doncs no tenien prou habilitat. Tothom va pensar que s’afegiria més gent a recollir les flors de la muntanya, però en realitat no eren tants els que estaven disposats a caminar i caminar per aconseguir-les. Els havien regalat el permís, però no els havien ensenyat que calia fer un esforç. De mica en mica va anar minvant el nombre de flors recolectades.

Al final el poble va deixar de vendre flors. Ja no venia ningú dels voltants a comprar-ne, doncs els poms no eren tan vistosos com abans i a d’altres pobles en feien de molt més bonics.

Els joves, molts sense feina, tenien a casa els permisos ben emmarcats a la paret, però l’art de fer rams es va anar perdent. Al cap d’ un temps se les feien portar per Amazon. I el nom del poble va anar caient en l'oblit…

Potser no parlo de flors.

All reactions:

34Mercè Trias Cervià, Marta Castaño Trias i 32 persones més

BENVINGUDA EMMA (ABRIL 2022)

Benvinguda al món Emma!

Les generacions d'una família formen una cadena on cada baula va lligada a la següent i el goig es poder- ne afegir una més, aquesta baula ets tu, Emma.

Estaràs lligada a nosaltres pel vincle més fort que hi ha al món, l'amor per sempre i incondicional, res pot trencar això.

T'haurem d'explicar que hi ha baules que romandran sempre en els nostres cors i sobretot en els nostres records malgrat les persones no estiguin ja entre nosaltres . Voldrem que la seva memòria també t'acompanyi a tu, de fet dins teu, d''alguna manera, sempre hi haurà un trosset de tots ells. Avui, potser si ens veus un punt de tristesa als nostres ulls no és per tú, és per imaginar la profunda alegria que tindrien si haguessin pogut veure aquest moment en que tu obries els ulls al món.

Molta sort en aquesta aventura que comences, et desitjo…

Que els dies feliços esborrin els dies emboirats .

Que el seny estigui amanit amb moments de rauxa.

Que hi hagi a la teva vida moltes més rialles que plors i, si cal, que aquests siguin d'alegria. Que persegueixis somnis i no defalleixis fins aconseguir-los.

Que et llueixin els ulls i et bategui fort el cor perquè t'emociona la vida.

Que estimis molt i que t'estimin.

De fet només en vull una de cosa i és la més important….. que siguis feliç…com avui tu m'has fet feliç a mi.

Una nova baula a la cadena, la més bonica.

El teu avi.

All reactions:

82Mercè Trias Cervià, Marta Castaño Trias i 80 persones més

AVUI AGAFO LA PORTA (JULIOL 2022)

Després de 42 cursos, avui sortiré per darrera vegada de l'escola. És un bon moment per reflexionar en veu alta sobre tota una vida dins les aules.

El primer que em ve al cap és que des del primer dia ha estat omnipresent la paraula innovació lligada a l'educació. Tot sembla caducar més ràpid que les versions de windows, però en el fons dins els centres romanen força coses del windows 3.1 encara que amb una pantalla molt més atractiva.

Els currículums semblen fets perquè algun erudit en jeroglífics pugui captar el seu significat no perquè nosaltres, pobres mestres, sapiguem ràpidament cap on cal anar. De totes maneres no cal patir, si invertiu temps per estudiar-lo aviat el canviaran i tornareu a la casella de sortida.

Tampoc s'entén que calguin programacions complexes i ideals per a les oposicions, quan en realitat amb sort durant el curs tindràs temps per fer una planificació sintètica que ens sigui útil.

Un altre tema és l'avaluació. Confeso que vaig començar de novell amb nota de continguts, actitud i global. Si hi afegíssim un petit comentari i una autoavaluació, crec que seria l'excel.lència. Ja he passat per notes tradicionals, PA i NM, literals diversos, i a sobre dimensions... Suposo que necessito millorar perquè sóc jo que no acabo d'assolir satisfactòriament l'objectiu d'estar content de com s'avalua.

Total per viure el moment que les famílies et diuen:" Però aprova?, quina nota és?"
Tots aquests anys els canvis, sobretot a les nomenclatures, han estat constants.
Es podria fer una proposta al Departament: un concurs per qui conegui el significat de totes les sigles que ens envolten als centres. També en aquest cas no cal atabalar-s'hi: quan creus que les saps totes, les canvien!

Si en deixes anar unes quantes en una sola frase, com per exemple que dins del PIE era formador del SATI, després de SDTAC i ara participava a la XTCD, cal reconèixer que queda bé i produeix a l'oient aquella sensació de no saber res i que tu en saps molt.
Les noves tecnologies ho han envaït tot i han arribat per quedar-se. Crec que aviat caldrà estar més estona de cara a les pantalles que no pas davant els alumnes.

Això em fa pensar que als equips directius, els encantaria un concurs sobre quants aplicatius existeixen, com es diuen i....el més difícil: a on trobar cadascun! Seria apassionant!
I qui mena aquest timó?

Tots aquests anys he pensat el mateix: som una professió que sovint seguim directrius de persones que no han fet la nostra tasca o fa molts anys que la van fer.

Al món educatiu els gurús surten de sota les pedres i tothom hi entén, bé reconec que al futbol també passa però no fa tant mal. Segurament és també culpa nostra, doncs som un gremi que ens llancem ràpid al canvi, a vegades sense mesurar-ho prou perquè a l' educació es triguen anys a comprovar els resultats.

Ara és moment de pensar en els centenars de companys de viatge que he tingut. Alguns ja veterans que jo prenia de model, altres amb els que fèiem camí plegats, costat amb costat, i uns quants que he vist néixer com a mestres.Finalment uns quants d'especials, amb els que hem rigut junts i que m'han donat la mà quan el camí feia pujada.

Agafo el pom de la porta i lentament la vaig tancant darrera meu. Poc a poc el brogit de la mainada s'esvaeix. Silenci. Davant meu un nova vida amb un tresor molt preuat: TEMPS.

All reactions:

77Mercè Trias Cervià, Marta Castaño Trias i 75 persones més