Estimats Reis d'Orient,
Us escric aquesta carta perquè com bon republicà penso que sou els únics amb qui de veritat es pot confiar. Direu que és massa aviat per fer la carta, que no és hora, però pel que demano Nadal potser serà tard.
I vull demanar per l'escola, de fet, pels nens i nenes, pels pares i pels mestres.
Vull demanar pels mestres perquè tinguin l'empenta necessària per fer bé la seva feina com sempre, vull que els deixeu un missatge d'esperança que digui que enmig de les calúmnies de gent que mai trepitja una aula hi ha tota una societat que reconeix la seva feina.
Vull demanar pels nens i nenes, vull que siguin feliços en aquests dies de crispació on la majoria dels grans que els envolten estan nerviosos, neguitosos o tristos.
Vull demanar pels pares, que trobin cada dia moments de calma, moments per poder gaudir de la vida, per poder desconnectar, per poder digerir la ràbia o la impotència, per poder estar jugant amb els fills, per poder sopar amb la parella, per poder ballar, per poder cantar o mirar la televisió sense que se'ls acceleri el cor.
I vull demanar pels que em volen prendre la llibertat. Seria fàcil que us digués que els porteu carbó, de fet seria el més normal, però no és suficient. Porteu-los ética, porteu-los valors com el respecte i sobretot porteu-los veritat. S’han perdut enmig de les mentides i no en sortiran mai, s'han convertit en el seu món. Porteu-los honestedat per reconèixer com manipulen la realitat, porteu-los humilitat perquè reconeguin com els ha embrutit el poder.
Potser són massa coses, els pares deien que els reis s'enfaden si la llista és molt llarga. Sabeu què? Oblideu tot el que us he dit dels mestres, dels nens i nenes i dels pares. Quedeu-vos amb totes les altres coses. Si ho aconseguiu, tot el que us he demanat vindrà sol.
dimarts, 24 d’octubre del 2017
dilluns, 16 d’octubre del 2017
ELS DIES QUE VAM PERDRE LA INNOCÈNCIA
Avui penso amb vosaltres joves que veieu estupefactes les actituds que pot tenir un estat vers el seu mateix poble. Als que som més grans no ens ve tant de nou però tot i així en moments que crèiem la democracia consolidada també ens deixa astorats.
Sabíem que les societats canvien ràpidament i tot depèn de les influències de l'entorn que reben. Aquestes influències fan que un partit polític s'enfonsi i un altre aparegui del no res. Això no és dolent, suposa que els individus poden decidir d'entre diverses ofertes que fan els partits sobre com volen que funcioni la societat.
El problema ve quan és l'estat que controla totes les possibles influències que poden arribar a un individu. En temps franquista s'actuava propagandísticament a favor del règim i es prohibia tot el que el critiqués amb una legislació al darrera que recolzava la censura. Només calia controlar els mitjans de comunicació, molts menys que ara, i sobretot l'escola. Si només pots escoltar uns arguments i a més són clarament a favor del que manen és molt difícil sortir del camí marcat.
Sembla que es vol reproduir d'alguna manera aquest model i han vist que cal tallar de socarrel la pedrera independentista i pensen que és l'escola qui s'ha de transformar.
Per aconseguir-ho primer cal crear l'opinió general que el canvi és necessari, i aquí entra el segon factor, els mitjans de comunicació, no és important la veritat, és important les vegades que puc fer arribar un missatge a persones que no puguin comprovar la veracitat d'aquest missatge. És important desacreditar, tot i que sigui mentida , el missatge sempre penetra a la societat que ja està predisposada a creure'l.
Aquesta tàctica podria requerir mestres que tinguessin la ideologia que desitgen i fer " neteja" del personal actual. Caldria uns currículums estratègicament canviats i una inspecció implacable amb qui no segueixi la doctrina imposada. Res d'això és nou. El que no acabo d'entendre és que seria un projecte d'anys, mai d'aplicació del 155 i ja està. Per tant el seu pensament es fer-nos involucionar permanentment, de manera definitiva.
Per aconseguir això els cal una agressivitat molt exagerada perquè algunes actuacions haurien de ser immediates i caldria justificar-les davant tot Espanya i d'altres anirien caient a poc a poc.
L'objectiu és fer desaparèixer els independentistes utilitzant la mateixa força que podia tenir la dictadura, aquest cop disfressada de democracia i emparada en una llei intocable.
Per explicar que no tot el que sembla democracia és just podríem fer una metàfora dient que som tres persones en un lloc i dos decideixen fer una norma que sigui donar un mastegot al tercer quan els sembli i fer-ho llei, després diran que quan el peguen només segueixen la llei i el pobre que rep si es revolta diran que està actuant de manera ilegal. ( Ara algú dirà que pots convèncer a un dels dos i canviar l'estatus. Si els agrada donar mastegots ho tens clar!)
Segurament hagués estat molt més senzill fer minvar o debilitar " el desafio independentista" amb una oferta assenyada de l'estat, sempre he pensat que som força conservadors com a país, ara això sembla impossible.
A les manifestacions que hem fet fins ara teníem aquella innocència que ens fèia pensar que vivíem en una societat moderna i que sempre es podia resoldre-tot amb diàleg, que mai trobaríem gent d'aquí i d'allà que serien capaços de mentir, manipular, enganyar i tenir com a objectiu acabar amb la Catalunya que coneixem al preu que sigui. Teníem la innocència que ningú mai més tocaria les nostres escoles ni calumniaria els nostres mestres.
I a més portàvem flors i , us dic la veritat, els clavells si cas per la meva estimada exposició de flors de Girona , ens esperen temps difícils i la innocència és fràgil, quan desapareix ho fa per sempre.
Sabíem que les societats canvien ràpidament i tot depèn de les influències de l'entorn que reben. Aquestes influències fan que un partit polític s'enfonsi i un altre aparegui del no res. Això no és dolent, suposa que els individus poden decidir d'entre diverses ofertes que fan els partits sobre com volen que funcioni la societat.
El problema ve quan és l'estat que controla totes les possibles influències que poden arribar a un individu. En temps franquista s'actuava propagandísticament a favor del règim i es prohibia tot el que el critiqués amb una legislació al darrera que recolzava la censura. Només calia controlar els mitjans de comunicació, molts menys que ara, i sobretot l'escola. Si només pots escoltar uns arguments i a més són clarament a favor del que manen és molt difícil sortir del camí marcat.
Sembla que es vol reproduir d'alguna manera aquest model i han vist que cal tallar de socarrel la pedrera independentista i pensen que és l'escola qui s'ha de transformar.
Per aconseguir-ho primer cal crear l'opinió general que el canvi és necessari, i aquí entra el segon factor, els mitjans de comunicació, no és important la veritat, és important les vegades que puc fer arribar un missatge a persones que no puguin comprovar la veracitat d'aquest missatge. És important desacreditar, tot i que sigui mentida , el missatge sempre penetra a la societat que ja està predisposada a creure'l.
Aquesta tàctica podria requerir mestres que tinguessin la ideologia que desitgen i fer " neteja" del personal actual. Caldria uns currículums estratègicament canviats i una inspecció implacable amb qui no segueixi la doctrina imposada. Res d'això és nou. El que no acabo d'entendre és que seria un projecte d'anys, mai d'aplicació del 155 i ja està. Per tant el seu pensament es fer-nos involucionar permanentment, de manera definitiva.
Per aconseguir això els cal una agressivitat molt exagerada perquè algunes actuacions haurien de ser immediates i caldria justificar-les davant tot Espanya i d'altres anirien caient a poc a poc.
L'objectiu és fer desaparèixer els independentistes utilitzant la mateixa força que podia tenir la dictadura, aquest cop disfressada de democracia i emparada en una llei intocable.
Per explicar que no tot el que sembla democracia és just podríem fer una metàfora dient que som tres persones en un lloc i dos decideixen fer una norma que sigui donar un mastegot al tercer quan els sembli i fer-ho llei, després diran que quan el peguen només segueixen la llei i el pobre que rep si es revolta diran que està actuant de manera ilegal. ( Ara algú dirà que pots convèncer a un dels dos i canviar l'estatus. Si els agrada donar mastegots ho tens clar!)
Segurament hagués estat molt més senzill fer minvar o debilitar " el desafio independentista" amb una oferta assenyada de l'estat, sempre he pensat que som força conservadors com a país, ara això sembla impossible.
A les manifestacions que hem fet fins ara teníem aquella innocència que ens fèia pensar que vivíem en una societat moderna i que sempre es podia resoldre-tot amb diàleg, que mai trobaríem gent d'aquí i d'allà que serien capaços de mentir, manipular, enganyar i tenir com a objectiu acabar amb la Catalunya que coneixem al preu que sigui. Teníem la innocència que ningú mai més tocaria les nostres escoles ni calumniaria els nostres mestres.
I a més portàvem flors i , us dic la veritat, els clavells si cas per la meva estimada exposició de flors de Girona , ens esperen temps difícils i la innocència és fràgil, quan desapareix ho fa per sempre.
dijous, 12 d’octubre del 2017
QUAN L'EDUCACIÓ NO HA SERVIT PER RES
Veig amb tristesa el comportament d'alguns membres d'aquestes manifestacions que s'estan produint en diferents llocs d'Espanya.
Veig una agressivitat desmesurada, veig odi i una tolerància infima vers la diferència. Veig que per a ells la violència està justificada si és per imposar la seva visió de la vida.
I llavors surt el mestre. Penso que a les acaballes de la dictadura i inici de la democràcia, es podien viure alguns episodis semblants, però llavors l'educació era una altra.
Han passat quaranta anys, per tant la majoria d'aquests personatges han tingut una educació on la cultura democràtica hauria d'haver estat present, és a dir, bàsicament el respecte als altres i sobretot a les seves opinions i el rebuig a la violència com a mitjà de resolució de conflictes.
I també han tingut uns pares, que perdoneu que ho digui, però o han adoctrinat a aquests enèrgumens perquè siguin així o senzillament han abdicat de la seva feina d'ajudar a que els seus fills fossin membres positius a la societat democràtica .
Penso que aquesta gent que creu que l'escola aquí a Catalunya adoctrina, no ha tingut un militar que entrés a fer "formación del espiritu nacional" per dir només una d' entre mil actituds encaminades a que tinguéssim un pensament únic. Per això, a la nostra generació aquesta frase encara dol més i sobretot quan la diu qui no l'ha patit.
Però malgrat aquesta influència vam desenvolupar un criteri propi i vam escollir, vam escoltar pares, amics, vam llegir, vam sentir cançons... i ens vàrem anar fent grans abraçant amb il·lusió la democràcia perquè abans no la teníem.
Per tant, personatges que aneu desafiant la diferència: sou uns fracassats, no heu après res i com a ciutadans del món actual només sou titelles que us moureu al so d'algú força més llest que vosaltres, ell romandrà a l'ombra i vosaltres fareu la feina bruta. A vosaltres sí és fàcil adoctrinar-vos i que pugueu trobar excusa per alliberar aquest instint violent que teniu.
Els diners, probablement públics, que ha invertit la societat en vosaltres es podien haver estalviat: no han servit per res.
Apreneu d'aquells que rebutgen la violència, apreneu de qui argumenta, apreneu de qui escolta, apreneu de qui tolera, els teniu arreu i la societat ha arribat on som gràcies a ells, i malgrat tenir elements com vosaltres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)