dijous, 16 de gener del 2020
LI DIC...
Li dic a la lluna que m'ensenyi el camí,
al correr el paisatge es torna més fosc,
cal que m'acompanyi i la pugui sentir,
i vagi banyant de plata tot el bosc.
Li dic al vent que bufi i li dic que em parli,
no vull sentir com batega el meu cor,
vull que em refresqui i que em calmi,
i que amb el seu sospir eixugui la suor.
Li dic a l'ombra que mai no em deixi,
la vull veure sempre davant meu,
em sentire bé mentre la segueixi,
sense rostre, sense ferides, i sense veu.
J.C.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)