Però els temps han canviat i fora de qualsevol aspecte polític el fet de veure com un vídeo de fa set anys , un dia qualsevol, esdevé una bomba de rellotgeria esperant esclatar per acabar amb la vida professional d'una persona m'ha fet pensar com són d'importants les petjades que deixem en forma d'imatges, sons o vídeos. Moltes d'aquestes petjades ni sabem que existeixen. Ni som conscients de la seva magnitud.
A l'escola cal preparar als alumnes per aquest nou escenari i no té res a veure amb el que vam tenir nosaltres. Quan un candidat es presenti a una feina o tingui un càrrec haurà de pensar que part de la seva vida roman enmig d'un munt de dades a la xarxa però que en qualsevol moment pot acabar sortint.
Cal ser doncs coherent amb les nostres idees o quedarem en evidència i sobretot cal ser prudent. Cal distingir entre el nostre món íntim , aquell que volem preservar i la imatge més pública que volem donar.
I els mestres som els primers que professionalment ho hem de tenir clar perquè els nostres alumnes són especialment vulnerables i molts pares no són conscients del problema de fer de la nostra vida un aparador.
El meu entorn més íntim em coneix com sóc ,però per la resta sóc més el jo del facebook o el d'instagram , sóc el de la foto de vacances i el del text que estic escrivint. I aquest jo virtual esperarà pacientment a la xarxa fins i tot quan en realitat n'estigui fart d'aquell lloc de la foto de vacances i pensi com se'm va ocórrer fer un text com aquest.
A l'escola cal preparar als alumnes per aquest nou escenari i no té res a veure amb el que vam tenir nosaltres. Quan un candidat es presenti a una feina o tingui un càrrec haurà de pensar que part de la seva vida roman enmig d'un munt de dades a la xarxa però que en qualsevol moment pot acabar sortint.
Cal ser doncs coherent amb les nostres idees o quedarem en evidència i sobretot cal ser prudent. Cal distingir entre el nostre món íntim , aquell que volem preservar i la imatge més pública que volem donar.
I els mestres som els primers que professionalment ho hem de tenir clar perquè els nostres alumnes són especialment vulnerables i molts pares no són conscients del problema de fer de la nostra vida un aparador.
El meu entorn més íntim em coneix com sóc ,però per la resta sóc més el jo del facebook o el d'instagram , sóc el de la foto de vacances i el del text que estic escrivint. I aquest jo virtual esperarà pacientment a la xarxa fins i tot quan en realitat n'estigui fart d'aquell lloc de la foto de vacances i pensi com se'm va ocórrer fer un text com aquest.