Aquelles paraules em van fer mal, venien d'una persona a qui temia per la seva duresa de caràcter i admirava profundament per la seva habilitat i coherència explicant matemàtiques.
Malgrat tot, em va saber transmetre aquest delit per les matemàtiques, i l'he mantingut fins ara amb el desig de conrear passió per la matèria o com a mínim fer-la planera i comprensible.
Evidentment vaig estudiar per mestre, i el model autoritari i de fort caràcter polític que havia vist de petit s'esmicolava, i canviava sobtadament al ritme de la democràcia. Eren temps d'esperança, tot era nou, tan nou que era necessari que aprenguéssim per primera vegada a escriure i parlar bé en la nostra llengua. Voleu més innovació que la que es vivia en aquell moment?
Quaranta anys i no he deixat de sentir aquesta paraula, innovació! He pujat a mil carros diferents, alguns de molt interessants i n' he baixat d'altres perquè no portaven enlloc.
Crec que la nostra generació té el deure de recordar a tothom que sempre hi haurà la paraula canvi a la nostra feina, que n'hi haurà de bons i altres que no ho seran tant. Que tan dolent és ser extraordinàriament rígid en els plantejaments, com moure's al ritme del vent que bufi.
A aquell vailet de 17 anys li diria que seguís endavant, que tenim una professió extraordinària i que caldrà tota una vida per anar sent millor mestre.
