A vegades la vida et prepara exàmens sorpresa,
obstacles inesperats, grans reptes i sobretot alguna lliçó magistral que remou
les nostres consciències.
I la lliçó que vivim ara és d'una matèria comuna,
la de la vida, on ens matriculem des que respirem, on hi som tots, on sempre hi
ha classe...
Ara que tot es sacseja, vull aprofitar per prendre
apunts, per aprendre; però, sobretot, com a mestre per després poder ensenyar
el que he après.
Perquè quan la responsabilitat i la
solidaritat individual són l'únic camí per aconseguir el benefici de tota la
societat, és apareix el grau de maduresa i els valors que té cadascú . En la
cadena que cal muntar per guanyar el virus, cal que totes les baules estiguin
fermes, en cas contrari l'esforç de la resta no serveix per res.
Perquè en un món on la tecnologia ens té
enlluernats i mèdicament es realitzen actuacions de extraordinària complexitat,
resulta que no som invulnerables. Un ésser minúscul i amb l'estructura
més simple ens fa escac i ens obliga a enrocar-nos cercant la manera de superar-lo.
Perquè ara reflexiono sobre el valor de la feina
que fan algunes persones que, en circumstàncies normals, passen desapercebudes.
Resulta que els herois, no són avui els d' ahir, els pilars de la societat són
avui molta gent anònima que fa tasques imprescindibles! Pot molt ser que, d'aquí unes setmanes, tornin a ser
oblidats... com en podem arribar a ser d'injustos! El nostre deure és
recordar-ho!
Aquesta situació passarà, però no ens podem
permetre oblidar el que ens ha ensenyat. Mestres: aprofitem les lliçons
d'aquests dies, les coses bones i les dolentes! El temps diluirà poc a poc
aquest malson, però mai ha de diluir el que hem après.
I acabo amb un missatge d'esperança. Estic segur
que farem pinya perquè és l'única manera que ben aviat un enxaneta pugui
culminar el castell i cridi ben fort que per fi hem guanyat. Tant de bo llavors
haguem après la lliçó!
