Mires el mar, et relaxes i de cop, com un vici que no et pots treure agafes el mòbil i mires el mail. De cop veus un missatge del departament i penses que un 2 d'agost és difícil que algú tramiti quelcom. Obro amb interès el missatge i al mig del descans que em dóna contemplar el mar em ve la primera decepció del curs. Són les hores de vetlladora pel proper curs, llavors penso que tindrem més necessitats i en canvi tindrem les mateixes hores concedides. No em queixaré de la meva situació perqué n'hi ha de molt pitjors , però a les escoles plouen les dificultats i a les reunions on vaig quasi ningú ni tan sols les esmenta. Deu estar de moda dir que ho fem tot , ho fem tot bé i si pot ser millor que l'escola del costat.
Les estadístiques diran que s'han escolaritzat quasi tots els alumnes en escoles ordinàries, que es fa una bona atenció a la diversitat, que cal fer nous plantejaments dels centres d'educació especial.. però tot es vol fer sense grans inversions. Si realment es creu amb la inclusió cal augmentar els recursos, no només millorar les estadístiques i no veig cap indicador, per utilitzar una paraula que els agrada al departament que indiqui que ho faran.
Tinc la sensació que l'escola pública es un avió tipus Ryanair on no tens calers ni per facturar la maleta, la diferència és que em volen fer creure que viatjo a primera classe, ho sento però no cola.
Les estadístiques diran que s'han escolaritzat quasi tots els alumnes en escoles ordinàries, que es fa una bona atenció a la diversitat, que cal fer nous plantejaments dels centres d'educació especial.. però tot es vol fer sense grans inversions. Si realment es creu amb la inclusió cal augmentar els recursos, no només millorar les estadístiques i no veig cap indicador, per utilitzar una paraula que els agrada al departament que indiqui que ho faran.
Tinc la sensació que l'escola pública es un avió tipus Ryanair on no tens calers ni per facturar la maleta, la diferència és que em volen fer creure que viatjo a primera classe, ho sento però no cola.
