LES PROGRAMACIONS I LES ETIQUETES A LA ROBA

Si en un moment de recolliment no disposeu de res per llegir, només us cal girar la samarreta i de segur que us surt un autèntic llibre d'instruccions variades, on només cal l'índex. Segurament la normativa deu obligar a posar no sé quantes explicacions diverses cosides a la peces de roba, malgrat que sigui realment molest sentir el seu refrec contra la pell. A la pràctica, la informació útil és més aviat minsa.

Un d'aquests dies, una companya interina m'ensenyava una esquisida programació per a les oposicions. Un munt de fulls perfectament organitzats amb múltiples apartats i subapartats i on absolutament tot quedava recollit.
I jo pensava en el munt d'etiquetes del polo. Un munt d'informació que és requerida, però que no per això és pràctica.
Ningú discuteix que programar què pretens i com pretens fer-ho és imprescindible, però una complexitat excessiva per dissenyar-la acaba, com sol passar molts cops, en un munt de fulls que resten al calaix per si hi ha una revisió.
En temps que sembla que volen fer de l'escola una mena d'empresa, amb les seves DAFOS i indicadors, resulta que un dels valors que potser convindria, el sentit pràctic i eficient, es deixa de costat.
Quan programem, per lluir, ens posem aquell vestit incòmode, que porta mil complements i amb el qual és difícil fins i tot caminar, però que compleix totes les normes. En canvi, quan som a casa, agafem aquells texans que ens encaixen perfectament i ens fan sentir bé.
I ara vaig a mirar detingudament si aquest polo que m'encanta, cal rentar-lo a 30º o a mà, deu ser a la tercera etiqueta. Espero que me'n surti, i en les programacions... fem el que podem!