La tramuntana, al Cap de Creus,
ens rejovenia la cara.
Les ones, encrestades de blanc,
batent furioses, ens saludaven.
Que poc miràvem el romaní,
el bàlsam, el càdec o l’argelaga!
El nostre esguard restava pres
en l’immens blau que ens captivava.
Si ens arribava sentor de mar,
com dolç perfum, ens embaumava.
Quan el camí es feia feixuc,
riures d’amics, ens l’afressaven.
ens rejovenia la cara.
Les ones, encrestades de blanc,
batent furioses, ens saludaven.
Que poc miràvem el romaní,
el bàlsam, el càdec o l’argelaga!
El nostre esguard restava pres
en l’immens blau que ens captivava.
Si ens arribava sentor de mar,
com dolç perfum, ens embaumava.
Quan el camí es feia feixuc,
riures d’amics, ens l’afressaven.
Mercè Trias
(Romanç imperfecte d'un dia excel.lent de la 6a Ruta de Camins de Ronda)
(Romanç imperfecte d'un dia excel.lent de la 6a Ruta de Camins de Ronda)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada