Fa molts poc temps et donava la mà ajudant-te a fer les teves primeres passes. Avui creuavem el passadís majestuós de la Catedral donant-te el meu braç. Meravellosa , lluïes amb llum pròpia mentre enfilàvem el camí cap l'altar.
Ja ets una dona esplèndida i jo sense adonar-me he anat passant de la inseguretat que comportava estrenar-me com a pare, a l'orgull i admiració de veure com has anat forjant el teu caràcter fent camí vers els teus somnis.
Sempre més restaré prop teu, perquè si en un moment em necessites i allargues el braç tornis a trobar la meva mà ferma com quan avançaves fent tentines.
Dels centenars de fotos que avui t'han fet poso la que per mi és la més especial, la única que t'he fet jo , on em somrius com a filla , lluny de qualsevol protocol.
Seràs per sempre la meva princesa.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada