JO LES CONEC

Curen amb les seves mans i els seus petons,

silencien plors amb abraçades,
a vegades s'emocionen i ploren,
altres cops riuen i canten.

Estan contentes amb un dibuix,
amb un somriure,
amb un:“ gràcies”,
amb un: “ja ho sé fer!”

I després...

Tornen a casa tard per cursets,
alguns matins fan ulls de son,
hi ha dies que no tenen veu,
pateixen quan el seu fill està malalt
i pels seus pares quan són grans.

Moltes porten el pes de la llar,
i ajuden al seu company,
fan de taxi familiar
en una jornada que no acaba mai.

Són especials,
són mestres,
són dones.