Creia que el fenomen del franquisme quan va imposar una manera única de pensar era possible perquè majoritàriament la gent tenia una cultura bàsica i una impossibilitat de contrastar informacions. Evidentment comptaven amb la por del que et podia passar si desobeïes però molta gent aplaudia amb entusiasme el cabdill i al cap d'uns dies aplaudia la democràcia.
Al segle XXI veig amb estupefacció persones que abracen opcions polítiques sense un mínim coneixement del que realment proposen i del que proposen les altres.
És temps de treball de competències i penso que la competència ciutadana hauria d’assegurar que cada vegada més l'opinió de les persones fos més fonamentada.
Ja sabem que a democràcia val tant un vot a l'atzar a peu d'urna que el vot d'una persona que ha estudiat pros i contres de cada programa, però penso que ja no hi ha excusa perquè cada vegada les persones estiguin més capacitades per decidir entre diverses opcions i que sabessin informar-se, escoltar i recordar les actuacions anteriors dels partits.
Jo anomenaria aquesta capacitat una maduresa política , i hauria de tenir-la una gran majoria de la societat. Cert és que hi ha aspectes que no ajuden, crec que costa cada vegada més trobar la pluralitat als mitjans escrits i de televisió i que som propensos a escoltar només els que ens diuen el que volem sentir. Per altra part mai s'ha disposat de tants camins per aconseguir i contrastar informacions.
En un món com aquest la nostra aportació com a mestres és el treball de l'esperit crític dels alumnes, de l'anàlisi dels temes des de més d'un punt de vista per fer-los millors ciutadans, més resistents als encantadors de serps de la política i sobretot més tolerants.
Les generacions més preparades de la història estan preparades per aquest repte o es mouen com titelles al so de la cançó de moda? Tinc dubtes sobre això, deu haver de tot però l'escola ha d'ajudar a pensar , a reflexionar, a fer-se una opinió.
És temps de competències i una és deixar , si tu vols, de ser xai d'un ramat.
Al segle XXI veig amb estupefacció persones que abracen opcions polítiques sense un mínim coneixement del que realment proposen i del que proposen les altres.
És temps de treball de competències i penso que la competència ciutadana hauria d’assegurar que cada vegada més l'opinió de les persones fos més fonamentada.
Ja sabem que a democràcia val tant un vot a l'atzar a peu d'urna que el vot d'una persona que ha estudiat pros i contres de cada programa, però penso que ja no hi ha excusa perquè cada vegada les persones estiguin més capacitades per decidir entre diverses opcions i que sabessin informar-se, escoltar i recordar les actuacions anteriors dels partits.
Jo anomenaria aquesta capacitat una maduresa política , i hauria de tenir-la una gran majoria de la societat. Cert és que hi ha aspectes que no ajuden, crec que costa cada vegada més trobar la pluralitat als mitjans escrits i de televisió i que som propensos a escoltar només els que ens diuen el que volem sentir. Per altra part mai s'ha disposat de tants camins per aconseguir i contrastar informacions.
En un món com aquest la nostra aportació com a mestres és el treball de l'esperit crític dels alumnes, de l'anàlisi dels temes des de més d'un punt de vista per fer-los millors ciutadans, més resistents als encantadors de serps de la política i sobretot més tolerants.
Les generacions més preparades de la història estan preparades per aquest repte o es mouen com titelles al so de la cançó de moda? Tinc dubtes sobre això, deu haver de tot però l'escola ha d'ajudar a pensar , a reflexionar, a fer-se una opinió.
És temps de competències i una és deixar , si tu vols, de ser xai d'un ramat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada