Ja sé de la importància de les calculadores ,mòbils, i tablets en el càlcul...però què han de saber els nens i el que és més important amb quin grau de velocitat, precisió i dificultat?
És molt maco dir que tinguin un bon càlcul mental, arrodoneixin, sàpiguen anticipar resultats possibles....però, quin és el preu què estem disposats a pagar?
A la meva època hi havia un gran jugador de bàsquet que es deia Epi, ell reconexia que no era un gran tirador de jove però que entrenava com un boig i va acabar essent un dels millors jugadors de l'estat. Drazen Petrovic, un talent que va marxar abans d'hora, es quedava al final de cada entrenament a fer sèries d'infinits llançaments. Era imparable.
Quan veig Messi clavant la pilota a l'escaire, sabent que cada falta es produeix en un lloc diferent , penso que té un talent increïble. Però només és talent? o a més porta molta pràctica darrera?
En el nou currículum crec que volen pagar barat el que costa car. El càlcul passa a ser un exercici residual o com a mínim mal vist. Només s'entén com a mitjà de processos superiors, per fer un projecte, per un problema...
Llavors penso amb en Messi, i em pregunto si faria gol llançant només les faltes que van produint en els partits...
Una pregunta: què en diuen, d'això, els professionals de psicologia evolutiva i de l'educació? Cal promoure l'exercici del càlcul mental perquè en ser adults puguin calcular ràpid, o bé quan siguin adults ja en podran aprendre, de calcular mentalment, sense problema?
ResponElimina