SI ETS MESTRE CONTROLA LES EMOCIONS!

Avui que no tinc un dia massa fi és quan més present tinc que els alumnes no tenen la culpa de que jo tingui un mal dia.
A vegades s'incideix molt en la preparació acadèmica dels mestres per aconseguir millors resultats a les aules. És cert, de fet jo sempre he defensat que hauria de ser difícil aconseguir plaça de Grau en qualsevol universitat. Que cal cert nivell si pretens dedicar-te a ensenyar.

Però després de molts anys te n'adones que un dels trésors més preuats d'un mestre és el saber estar. És el ser amable però ferm, és controlar el to de veu, les formes, el vocabulari, els gestos, aturar els impulsos que sortirien de dins i ens farien esclatar...

Hi ha teòrics o idealistes que diran que això ja es dóna per suposat. No és fàcil i a vegades quasibé impossible no tenir moments de feblesa. No conec cap feina que demani aquest nivell d'exigència en el control de les emocions.

Quan ets jove, en segons quines situacions, t'esveres més, t'indignes, et sorprens...amb el temps vas posant les coses al seu lloc. Entens més bé el que pot passar i com has d'actuar. Hi ha qui no ho aprèn mai i criden fins el darrer dia que són mestres, què hi farem! Ja he dit que era difícil.

Tant de control a l'aula, tanta empatia, tant cuidar què i com ho direm i de cop em sentia culpable perquè havia gastat tota la meva paciència a l'aula i quan arribava a casa no tenia la mateixa actitud.
És el que té la nostra feina, ens agafa energia i per ser feliços fent-la l'hem de viure amb passió.

Sempre he admirat el mestre que sap dir les coses, aquell que tranquilitza i anima , que no vol ser l'amic, que no esvera ni busca la complicitat fàcil, aquell que escolta, aquell a qui li preocupen els seus alumnes...potser els clatellots que rebíem de petits i algun llibre volant em van fer veure que tot havia de canviar. Que l'escola havia fet un gran pas endavant.

Jo hagués volgut trobar mestres com els d'ara quan era petit. Recordo que n'hi havia algun, eren diferents i tenien el mèrit d'anar en direcció contrària als altres. De fet sóc mestre gràcies a ells.
Mestres, som persones, sempre ens perdonaran un mal moment però no ens haurien de perdonar una actitud. Ensenyem molt més amb la nostra manera de ser que amb el que pretenem ensenyar.