Avui estic decebut. Després d'hores de mirar les competències, llegir detingudament les dimensions i analitzar les competències d'àmbit que tenen, m'he sentit com el vailet que entrava a la universitat fa una colla d'anys. Com llavors , potser no se res. Abans però, creia poder menjar-me el món i confiava en arribar a ser un bon mestre.
Amb els anys, he assolit fites, he estat tutor, especialista, cap d'estudis, director, formador.. sempre amb la idea que els anys no em convertissin en un professional acomodat a la rutina. Aprens de l'experiència ,dels companys, dels alumnes, saps què funciona i amb qui funciona, saps com ensenyar i el què cal ensenyar....bé potser m'ho pensava.
Veus que de l'ensenyament que vas tenir de petit, ple d'intencions polítiques, pors , i revàl·lides passàvem a sistemes molt més avançats, s'introduïen conceptes com la diversitat, els procediments, els valors, les emocions...
Potser li mancava funcionalitat al currículum, però miràvem si els continguts eren significatius i poc a poc van aparèixer les competències. La unió entre l'escola i la vida real.
Però m'he passat la vida penjant en un pèndol? M'acosto perillosament a l'altre costat. Visc un dubte constant en el que crec que he de fer i el que em demanem que he de fer. Algú realment sap programar? Algú sabrà avaluar bé amb el nou sistema?I si és tan difícil, és útil?
A on són els conceptes que ensenyàvem? Ja no són necessaris? Cal que tot tingui aplicació pràctica? Quin valor té "saber"? Són més cultes els nois i noies actuals? Hem millorat l'educació dels joves per inserir-se en aquesta societat? Cal tenir un bon càlcul? I l'ortografia? I la bona presentació? Què cal saber de la nostra història o la del món? I de geografia? És competent memoritzar o fer una poesia?
Val , potser ho deixem tot a Sant Google, Sant Word i Sant Excel o calculadora...
Potser cada vegada serà més difícil trobar un home/dona savi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada