Tots els mestres seguim el mateix procés. Entrem a l'escola, joves, inexperts, amb les idees de la Normal dins la carpeta. Veiem mestres amb fills petits, pendents de les activitats extraescolars, dels deures, de la casa..i també alguns mestres que encaren la darrera part de la seva vida laboral. Ens agradi o no , amb fills o sense tots anem passant les diferents fases i acabarem com els veterans del centre. Llunyanes quedaran les mogudes de joves amb els companys i companyes de la nostra quinta. Temps de poques responsabilitats i de ganes de passar-ho bé. Temps de berenars, de sopars, de sortides...
Alhora veiem passar els mestres grans, ens miren i somriuen , ells també han estat joves. Creuen que ens falta molta experiència i observen el que introduïm de nou al centre.
Nosaltres murmurem, pensem que sempre deuen ensenyar el mateix, que estan rovellats ,que el seu temps ha passat, que no han innovat mai..
Elles i ells recorden el protagonisme que tenien quan van substituir els mestres idolatrats dels pobles, veritables institucions en temps franquistes. Ara han anat perdent pes en el claustre i acaben la vida laboral arraconats per l'empenta dels que arriben.
És clar que no parlo dels mestres que van convertir l'escola en casa seva i feien i desfeien al seu gust, ni dels que duien amb mà de ferro algunes direccions, no, no parlo d'ells.
Són mestres que no fan soroll, dels de lletra immaculada a la pissarra. Se'n van amb l'estigma d'antiquats i de cop em venen uns pensaments al cap....
Van viure què era la OJE i la Sección Femenina, els primeres divendres de mes, el mes de Maria.. ( joves tireu de Google) .Van estudiar i ensenyar en un idioma diferent. Quan començaven van haver de tornar a aprendre a escriure i a parlar millor, van passar de notes a informes, d'exàmens de setembre a avaluacions de PA i NM...es van barallar amb uns ratolins juganers intentant escriure en un teclat....
Potser es la generació que ha viscut més canvis i la que s'hagut d'adaptar a un entorn més canviant....i no se'ls havia preparat....
Els miro als ulls i els admiro, de veritat cal parlar-los d'innovació?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada