RETRAT D'UN MESTRE "SEIS EN UNO"

En aquestes dates és comú que els mestres comencin a escoltar com en són d’afortunats pels quinze dies de vacances que s'apropen. Segurament, el que molta gent no coneix és que, ser mestre el mes de desembre, és la millor personificació d'un vell producte que servia per quasi tot: el famós “seis en uno”.
Realment es pot explicar què és la polivalència apropant-se a la tasca dels docents quan les cançons de Nadal comencen a envair-ho tot.
El mestre haurà de despertar tot el seu sentit artístic per fer alguna manualitat que s'enduran els nens el darrer dia (no tot és fer un quadre amb macarrons!) i, a més, trobar l'espai a l'aula perquè els més de vint treballs arribin indemnes als pares, tasca realment de molt risc, que acostuma a necessitar reparacions.
Cal fer de director de coral i coreògraf, perquè el pobre mestre de música ja no té més hores per assajar la cançó del festival. Toca aprendre la lletra i els moviments que embadaliran els pares. Aprofiten doncs cada estona per repassar-ho fins que el mateix tió ja se sap la lletra i li fa falta poc per posar-se a ballar.
Cal ser un bon sastre i expert en reutilització de materials. Cal, potser, convertir boles de porexpan en ninots de neu, arreplegar tots els barrets de Pare Noel que hi hagi al poble, inventar com fer un trineu sense gastar diners, fer un munt de banyes de cérvol o buscar-se la vida perquè el ball de sisè sigui espectacular.
Si hi ha alguna representació, caldrà coneixement d'escenografia. Segurament no calen efectes CGI, però alguna cosa caldrà fer amb els decorats, la música i efectes de so. Ah! i guionista especialitzat amb adaptacions teatrals, doncs cal augmentar o disminuir el nombre d’actors segons els alumnes que hi hagi... i a aquell nen que fa una setmana que ha arribat caldrà explicar-li una mica com va això (si ens entén, és clar!) i també substituir el que ha agafat just la grip aquest dia, pregant que no sigui qui tingui el paper més llarg.
Cal un màster en relacions humanes per donar els informes. No és el mateix la família que a cicle inicial està ansiosa per saber si farà un bon batxillerat, que la del nen que si no s'ha estressat i és feliç ja anem bé. Hem d’esforçar-nos per fer entendre bé el missatge que volem donar perquè segur que després d'un discurs impecable apareixerà alguna vegada la frase final: “Però, en realitat quina nota té?”.
Calen habilitats administratives. Fer els informes a la plataforma que calgui, les sessions d'avaluació, mirar les adaptacions, revisar programacions, controlar les aplicacions, els correus electrònics, la missatgeria del centre…un maldecap tot plegat! I que l’Esfera no es pengi!
Crec que em deixo quelcom……uf! Ja no hi pensava! Doncs és clar! Cal fer les classes sobrevivint a l'ambient festiu prevacances que no convida a activitats gaire complexes i mirar de, malgrat tot, anar seguint el currículum.
Tot això reunit en una persona que, com un malabarista al mig de la pista, intenta mantenir alhora en l'aire un munt de boles i que no en caigui cap.
De fet, això no és tot…
Encara cal comprar el regal de 15 euros de l'amic invisible del claustre, potser a la mateixa companya que t'ha tocat els darrers tres anys i que ja no saps què regalar-li perquè has esgotat les possibilitats!
Un “ seis en uno”! “Seis” ? Tant de bo! De fet m'he quedat curt.

All reactions:

19Mercè Trias Cervià, Paquita Perez i 17 persones més