AVUI AGAFO LA PORTA (JULIOL 2022)

Després de 42 cursos, avui sortiré per darrera vegada de l'escola. És un bon moment per reflexionar en veu alta sobre tota una vida dins les aules.

El primer que em ve al cap és que des del primer dia ha estat omnipresent la paraula innovació lligada a l'educació. Tot sembla caducar més ràpid que les versions de windows, però en el fons dins els centres romanen força coses del windows 3.1 encara que amb una pantalla molt més atractiva.

Els currículums semblen fets perquè algun erudit en jeroglífics pugui captar el seu significat no perquè nosaltres, pobres mestres, sapiguem ràpidament cap on cal anar. De totes maneres no cal patir, si invertiu temps per estudiar-lo aviat el canviaran i tornareu a la casella de sortida.

Tampoc s'entén que calguin programacions complexes i ideals per a les oposicions, quan en realitat amb sort durant el curs tindràs temps per fer una planificació sintètica que ens sigui útil.

Un altre tema és l'avaluació. Confeso que vaig començar de novell amb nota de continguts, actitud i global. Si hi afegíssim un petit comentari i una autoavaluació, crec que seria l'excel.lència. Ja he passat per notes tradicionals, PA i NM, literals diversos, i a sobre dimensions... Suposo que necessito millorar perquè sóc jo que no acabo d'assolir satisfactòriament l'objectiu d'estar content de com s'avalua.

Total per viure el moment que les famílies et diuen:" Però aprova?, quina nota és?"
Tots aquests anys els canvis, sobretot a les nomenclatures, han estat constants.
Es podria fer una proposta al Departament: un concurs per qui conegui el significat de totes les sigles que ens envolten als centres. També en aquest cas no cal atabalar-s'hi: quan creus que les saps totes, les canvien!

Si en deixes anar unes quantes en una sola frase, com per exemple que dins del PIE era formador del SATI, després de SDTAC i ara participava a la XTCD, cal reconèixer que queda bé i produeix a l'oient aquella sensació de no saber res i que tu en saps molt.
Les noves tecnologies ho han envaït tot i han arribat per quedar-se. Crec que aviat caldrà estar més estona de cara a les pantalles que no pas davant els alumnes.

Això em fa pensar que als equips directius, els encantaria un concurs sobre quants aplicatius existeixen, com es diuen i....el més difícil: a on trobar cadascun! Seria apassionant!
I qui mena aquest timó?

Tots aquests anys he pensat el mateix: som una professió que sovint seguim directrius de persones que no han fet la nostra tasca o fa molts anys que la van fer.

Al món educatiu els gurús surten de sota les pedres i tothom hi entén, bé reconec que al futbol també passa però no fa tant mal. Segurament és també culpa nostra, doncs som un gremi que ens llancem ràpid al canvi, a vegades sense mesurar-ho prou perquè a l' educació es triguen anys a comprovar els resultats.

Ara és moment de pensar en els centenars de companys de viatge que he tingut. Alguns ja veterans que jo prenia de model, altres amb els que fèiem camí plegats, costat amb costat, i uns quants que he vist néixer com a mestres.Finalment uns quants d'especials, amb els que hem rigut junts i que m'han donat la mà quan el camí feia pujada.

Agafo el pom de la porta i lentament la vaig tancant darrera meu. Poc a poc el brogit de la mainada s'esvaeix. Silenci. Davant meu un nova vida amb un tresor molt preuat: TEMPS.

All reactions:

77Mercè Trias Cervià, Marta Castaño Trias i 75 persones més