ELS ALUMNES INVISIBLES

Hola mestre,

Li escric aquesta carta perquè em serà més senzill d'explicar-li el que li vull dir. Soc una alumna no especialment llesta però quan hi poso esforç vaig avançant a poc a poc. Quan vostè pregunta, enmig de totes les mans alguna vegada hi ha la meva. La faig pujar lentament, mai sense la màxima extensió ni el moviment pendular frenètic dels dits que fa algun company. Potser per això és difícil que tingui l'oportunitat de poder respondre al seu repte. També és cert que en alguna ocasió l'atzar m'ha donat el torn i m'he quedat sobtadament muda i avergonyida.

Faig la feina la major part de les vegades i sovint prefereixo fer-la en grup perquè les activitats més complicades a vegades em costen.

Veig amb certa enveja com vostè i els mestres que a vegades venen a l'aula modifiquen els exercicis a alguns companys i com sempre estan pendents de passar per la seva vora per si els cal ajuda. Ho entenc, els cal més que a mi, però entre els espavilats que ho resolen tot ràpidament quan jo ni he entès prou bé el que cal fer i els que tenen una ajuda propera, entremig estic jo. I sap? Jo també el necessito!

Vostè em demanarà qui soc, quin és el meu nom. Jo li responc que en una aula em dic Pere, en altres Marta, o Ibrahim o Julio Alberto. De fet, sí que tots tenim un nom que ens uneix, ens pot dir....els alumnes invisibles i a la seva mà està que cada vegada siguem menys.

Estic aquí.

Postdata: A l'avaluació segur que alguna vegada soc més que el "va fent".