Avui penso amb vosaltres joves que veieu estupefactes les actituds que pot tenir un estat vers el seu mateix poble. Als que som més grans no ens ve tant de nou però tot i així en moments que crèiem la democracia consolidada també ens deixa astorats.
Sabíem que les societats canvien ràpidament i tot depèn de les influències de l'entorn que reben. Aquestes influències fan que un partit polític s'enfonsi i un altre aparegui del no res. Això no és dolent, suposa que els individus poden decidir d'entre diverses ofertes que fan els partits sobre com volen que funcioni la societat.
El problema ve quan és l'estat que controla totes les possibles influències que poden arribar a un individu. En temps franquista s'actuava propagandísticament a favor del règim i es prohibia tot el que el critiqués amb una legislació al darrera que recolzava la censura. Només calia controlar els mitjans de comunicació, molts menys que ara, i sobretot l'escola. Si només pots escoltar uns arguments i a més són clarament a favor del que manen és molt difícil sortir del camí marcat.
Sembla que es vol reproduir d'alguna manera aquest model i han vist que cal tallar de socarrel la pedrera independentista i pensen que és l'escola qui s'ha de transformar.
Per aconseguir-ho primer cal crear l'opinió general que el canvi és necessari, i aquí entra el segon factor, els mitjans de comunicació, no és important la veritat, és important les vegades que puc fer arribar un missatge a persones que no puguin comprovar la veracitat d'aquest missatge. És important desacreditar, tot i que sigui mentida , el missatge sempre penetra a la societat que ja està predisposada a creure'l.
Aquesta tàctica podria requerir mestres que tinguessin la ideologia que desitgen i fer " neteja" del personal actual. Caldria uns currículums estratègicament canviats i una inspecció implacable amb qui no segueixi la doctrina imposada. Res d'això és nou. El que no acabo d'entendre és que seria un projecte d'anys, mai d'aplicació del 155 i ja està. Per tant el seu pensament es fer-nos involucionar permanentment, de manera definitiva.
Per aconseguir això els cal una agressivitat molt exagerada perquè algunes actuacions haurien de ser immediates i caldria justificar-les davant tot Espanya i d'altres anirien caient a poc a poc.
L'objectiu és fer desaparèixer els independentistes utilitzant la mateixa força que podia tenir la dictadura, aquest cop disfressada de democracia i emparada en una llei intocable.
Per explicar que no tot el que sembla democracia és just podríem fer una metàfora dient que som tres persones en un lloc i dos decideixen fer una norma que sigui donar un mastegot al tercer quan els sembli i fer-ho llei, després diran que quan el peguen només segueixen la llei i el pobre que rep si es revolta diran que està actuant de manera ilegal. ( Ara algú dirà que pots convèncer a un dels dos i canviar l'estatus. Si els agrada donar mastegots ho tens clar!)
Segurament hagués estat molt més senzill fer minvar o debilitar " el desafio independentista" amb una oferta assenyada de l'estat, sempre he pensat que som força conservadors com a país, ara això sembla impossible.
A les manifestacions que hem fet fins ara teníem aquella innocència que ens fèia pensar que vivíem en una societat moderna i que sempre es podia resoldre-tot amb diàleg, que mai trobaríem gent d'aquí i d'allà que serien capaços de mentir, manipular, enganyar i tenir com a objectiu acabar amb la Catalunya que coneixem al preu que sigui. Teníem la innocència que ningú mai més tocaria les nostres escoles ni calumniaria els nostres mestres.
I a més portàvem flors i , us dic la veritat, els clavells si cas per la meva estimada exposició de flors de Girona , ens esperen temps difícils i la innocència és fràgil, quan desapareix ho fa per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada