Estimats Reis d'Orient,
Us escric aquesta carta perquè com bon republicà penso que sou els únics amb qui de veritat es pot confiar. Direu que és massa aviat per fer la carta, que no és hora, però pel que demano Nadal potser serà tard.
I vull demanar per l'escola, de fet, pels nens i nenes, pels pares i pels mestres.
Vull demanar pels mestres perquè tinguin l'empenta necessària per fer bé la seva feina com sempre, vull que els deixeu un missatge d'esperança que digui que enmig de les calúmnies de gent que mai trepitja una aula hi ha tota una societat que reconeix la seva feina.
Vull demanar pels nens i nenes, vull que siguin feliços en aquests dies de crispació on la majoria dels grans que els envolten estan nerviosos, neguitosos o tristos.
Vull demanar pels pares, que trobin cada dia moments de calma, moments per poder gaudir de la vida, per poder desconnectar, per poder digerir la ràbia o la impotència, per poder estar jugant amb els fills, per poder sopar amb la parella, per poder ballar, per poder cantar o mirar la televisió sense que se'ls acceleri el cor.
I vull demanar pels que em volen prendre la llibertat. Seria fàcil que us digués que els porteu carbó, de fet seria el més normal, però no és suficient. Porteu-los ética, porteu-los valors com el respecte i sobretot porteu-los veritat. S’han perdut enmig de les mentides i no en sortiran mai, s'han convertit en el seu món. Porteu-los honestedat per reconèixer com manipulen la realitat, porteu-los humilitat perquè reconeguin com els ha embrutit el poder.
Potser són massa coses, els pares deien que els reis s'enfaden si la llista és molt llarga. Sabeu què? Oblideu tot el que us he dit dels mestres, dels nens i nenes i dels pares. Quedeu-vos amb totes les altres coses. Si ho aconseguiu, tot el que us he demanat vindrà sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada