LA MEVA MAMA ÉS LA MESTRA!

Qui diu la mama pot dir el papa, però a l'ensenyament diria que els homes som poquets. També és cert que potser la reflexió que faré, si es tractés només de mestres en masculí,  podria tenir matisos diferents.
Les mestres poden tenir fills, i pot passar que estiguin a la mateixa escola. De fet que el teu pare o mare sigui mestre, ja té quelcom d'especial respecte a la relació família-escola. Ara bé, quan està dins la mateixa escola, ho és encara més, i si a sobre et fa classe o és la tutora...

Hi ha mestres que poden escollir no tenir el seu fill (poseu filla si voleu) a classe,  d´altres ja els està bé, però  n´hi ha que no poden evitar-ho. Cada persona és un món i porta la situació de la manera que li sembla millor.

Però com ho viu el fill?

Quan l'avaluïn, si obté bons resultats, algú li pot dir: "Com que ets el fill de la mestra...." Si els treu dolents algú li pot dir : "I ets el fill de la mestra!". Tant en un cas com en l'altre, "la reputació" de tots dos, mestra i fill, pot quedar injustament tocada.

Ell coneix més coses de l'escola que els altres, ja que de ben segur hi passa més estona : pot ser que arribi més d'hora, que marxi més tard, que passi esperant estones als corredors,..

És fàcil que tingui més relació amb els altres mestres que els seus companys, potser fins i tot amb alguns surti de cap de setmana en família.

Si el castiguen es pot trobar la mirada de la mare que justament en aquell moment passava per allà.

I la mestra?

Sabrà moltes més coses del que passa al seu fill que no pas dels altres. Sabrà coses perquè li explicarà una companya, o perquè ho veurà directament. Dosificarà el que li ha d'explicar, haurà de ser prudent,  no es convenient per ell saber on és la sortida de final de curs o què es farà per carnestoltes quan no ho sap ningú.

És fàcil que el compari amb altres, ella tindrà sempre referències que per altres pares són més difícils de tenir.

Sabrà si té amics, qui són i com es relaciona amb ells.


I la relació entre ells, com es va establint?

El nen, si és petit, es deixarà portar pels sentiments: "És que és la meva mare!", pot córrer a abraçar-la, plorar, fer-li petons com la cosa més natural del món. Per ella començarà el joc complicat entre per un costat tractar-lo com un alumne més i per l'altre no poder oblidar que és el seu fill.

Quan es vagi fent més gran,la relació s'anirà fent més definida: Sabran com tractar-se a l'aula, als passadissos, als patis....

I caldrà resoldre algun tema delicat.  Som persones i fins i tot tenint la més escrupolosa discreció se'ns pot escapar un comentari inadequat, podem parlar de temes d'escola esbafant-nos, sense adonar-nos que darrera nostre hi ha uns ulls que ens estant mirant. Crec que els fills dels mestres fan un curs de discreció abans que els altres.

Segurament només els que ens hi trobem podem saber la dificultat de portar adequadament aquesta relació durant els anys que tenim els fills a l'escola.


Ara aviat a triar les redaccions per presentar als Jocs Florals, mira que si tots són fills de mestra!!! Saps? potser en triem unes altres!